Tenim accés a una enorme quantitat de música gravada en format digital.
L’usuari d’avui ja no té prou amb establir els criteris de cerca musical basant-se en el títol, autor o intèrpret. Ara, demana tindre l’opció d’escorcollar la música a través de paràmetres de tipus semàntic com ara l’estil musical o l’instrument que sona.
Amb aquesta finalitat, la identificació d’instruments musicals és una de les principals vies de treball per a donar solucions a la necessitat de disposar d’eines automàtiques de classificació i cerca a partir del contingut de les gravacions musicals. Aquesta relació té el seu màxim representant en el timbre musical, el qual descriu tots els aspectes d’un so musical que no tenen res a veure amb la nota, la seva durada o el seu volum. Es l’atribut que caracteritza un instrument d’un altre i que, per exemple, permet distingir entre el so de la nota mi produïda per un clarinet de la mateixa nota mi produïda per un oboè. El timbre s’identifica, en la teoria musical, amb la sèrie harmònica la qual, en teoria de sistemes, es coneix com espectre freqüencial, on el nombre i altura de cadascú dels harmònics són característics per a cada instrument. El timbre que el caracteritza pot variar sensiblement depenent de factors com la qualitat del propi instrument, l’expressió que l’intèrpret dóna al passatge musical o el nivell d’experiència del mateix intèrpret.
Per altra banda, el so musical també pot estar barrejat amb soroll i, sobretot, amb més instruments sonant al uníson. A més a més, s’ha d’elaborar un sistema d’entrenament que s’alimenti amb les característiques musicals de múltiples mostres degudament etiquetades i que faci la funció de model per a les posteriors consultes d’identificació.