En realitat no existeixen dos tipus de so, com el títol de aquest apartat indica, és a dir, no existeix un so digital i un altre analògic. Com ja hem vist, el so esta produït per vibracions de cossos que provoquen variacions de pressió en l’aire, les quals arriben a la nostra oïda i ens donen la sensació del so. Quan es fa la diferència entre el so analògic i digital en realitat es fa referència al procés en el qual es tracten els senyals elèctrics que més tard són convertits en so.
Per tant, quan parlem de so analògic volem dir que els senyals elèctrics que més tard varen ser transformades en so són tractats en circuits analògics i quan parlem de so digital ens referim que els senyals elèctrics són tractats en circuits digitals. Al convertir el so en senyal elèctric mitjançant un transductor (per exemple un micròfon) el senyal obtingut és un senyal analògic.
En sistemes digitals el senyal analògic obtingut havia de convertir-se en senyal digital mitjançant un conversor A/D. Igualment, el senyal sonor capaç d’ estimular un altaveu és una senyal analògic, per tant, en els sistemes digitals, abans d’enviar el senyal al altaveus, s’ ha de passar per un conversador D/A. El un aparell digital el so està representat per una sèrie de números, s’anomenen mostres, que són els valors instantànis de l’ona cada cert període de temps. La velocitat de mostreig és la freqüència amb la que s’agafen les mostres. Evidentment, com més gran sigui la velocitat de mostreig més semblantça hi haurà entre l’ona analògica i els senyals digitals. La teoria del mostreig diu: per avaluar fidelment una senyal, la freqüència més aguda del seu espectre ha de ser major que la meitat de velocitat de mostreig (freqüència Nyquist).
El senyal resultant, conegut com a «alias», és una altra ona sinusoïdal de freqüència menor igual a la diferència de velocitats de mostreig menys la freqüència original. Aquest fenomen es coneix com a nombre de «aliasing». Per evitar el aliasing s’ ha de fer passar el senyal abans de ser convertit amb digital, per un filtre passabaixos per atenuar les freqüències més agudes. Igualment, la sortida del conversor digital analògic es fa passar per un filtre passabaix de les mateixes característiques que l’anterior per «suavitzar» l’ona escalonada ja que conté molts mes aguts que el senyal desitjat.